FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exèrcit. L'ala dreta d'un edifici. Situat a la banda dreta d'algú que recorregués un riu o un canal en la direcció del corrent de cara endavant. La vora o la riba dreta d'un riu. Mà dreta. Escriu amb la dreta, però menja amb l'esquerra. Costat dret, formant part de locucions [...]
Fitxa
175/15Darrera versió: 10.03.2023
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rotació, aparent o real, d'un astre, que té lloc en el sentit est-oest. Evolució de tropes, de vaixells. Els soldats executaren un moviment endavant. Els moviments executats per l'esquadra. Circulació, trànsit. El moviment d'un port. El moviment d'una estació de ferrocarril. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
homolítica Reacció en què es produeix la ruptura d'un enllaç de forma homogènia. reacció reversible Reacció que es pot produir en els dos sentits: endavant quan a partir d'uns reactius inicials s'obtenen uns productes, i endarrere quan a partir d'aquests productes presos com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, d'una subscripció). Cobrir un emprèstit gràcies a les subvencions. La subscripció ha estat coberta pels mateixos accionistes. Algú, protegir, defensar, (algú o alguna cosa), amb quelcom que posa per sobre, davant o endavant. Cobrir-se de la pluja amb un paraigua [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Fer un pas endavant. Fer els passos llargs, curts. Caminar a passos iguals. anar a passos comptats Anar amb una lentitud mesurada. anar pas a pas A poc a poc, fent una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forçat Condició fixada per endavant, requisit ineludible. peu d'ànec Sarrons. peu d'ase Pota de cavall. peu d'oca Sarrons. peu de bou Sarriassa. peu de cavall Pota de cavall. peu de colom Planta híspida de la família de les boraginàcies, d'arrel tintòria, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
baix, aguanta els genolls d'un segon per evitar que caigui endavant. Pilar aixecat a l'interior d'un castell humà de tres o quatre castellers per pis. Un quatre de nou amb folre i agulla al mig. Petit cilindre d'un coixinet de rodament. Fulla acicular, com les dels pins, els cedres, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
's un mocador de la butxaca. Caure del balcó. Què en sortirà, de tot això? Nat de pares humils. Partir d'un principi. D'avui en vuit. Vindrem de nou a deu. De llavors ençà. D'ara endavant. Aquest mal, el té de naixença. Això data d'un any. Passar un cos de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, o a dia sabut] En un dia fixat per endavant. a dies Uns dies sí i altres no. a l'altre dia L'endemà. al seu dia Al seu temps, oportunament. dia a dia [o dia rere dia, o de dia en dia] Incessantment. Les màquines es perfeccionen dia a dia. dia a dia Vida quotidiana [...]
relació espacial: amunt, avall, endavant, endarrere, etc. Per exemple: Seu bé i mira cap endavant.
En canvi, és opcional elidir la preposició a en els contextos següents:
davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: Cap (a) on és el poble més pròxim?
davant de l'adverbi baix i les [...]
Fitxa
175/15Darrera versió: 10.03.2023
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)